Els antics orgues
de Valls

Antic orgue de l’església de Sant Joan

El primer orgue documentat, a l’església romànica-gòtica de Sant Joan, és de l’any 1502, obra de Pere Amill i Mestre Gabriel. No deuria ser el primer, però va tenir una vida relativament curta, ja que l’any 1570, amb l’inici de la construcció de la nova església de Sant Joan, s’adonaren que l’instrument era petit per la grandiositat de la nova nau.

La construcció del nou orgue es va fer entre els anys 1587 i 1590. Va ser obra de l’orguener Bordons, amb la col·laboració del mestre Estrada i del fuster Sebastià Figuerola, que en va fer el moble. Només s’aprofitaren de l’antic orgue les seves flautes. Per la seva banda mestre Blai, de la Selva del Camp, l’any 1588, en va fer les escales d’accés a l’instrument per l’interior del contrafort.

La construcció de l’instrument durà més de tres anys, ja que la pesta en va paralitzar l’obra. El maig de 1590, una vegada passada, es reprengueren els treballs. Mestre Bordons es va traslladar a la nostra ciutat fins al seu acabament. L’instrument va ser inaugurat el dia de Nadal de 1590.

Cinc anys més tard l’artista Lluís Martínez en va pintar les seves portes.

En la part interior hi havia la representació de la nativitat i la resurrecció del Senyor. I en la part de fora l’anunciació a Maria.

Al llarg dels anys si feren diverses reparacions, com l’any 1657, quan el mestre orguener suís Fra Eline n’adobà diverses parts. Però la intervenció més important que va sofrir va ser els anys 1766 i 1767, que va suposar la recomposició total de l’instrument. La reforma va anar a càrrec de Lluís Scherrer, mestre orguener suís, resident a Valls, qui aconseguiria transformar l’instrument en un dels millors de Catalunya. El projecte fou elaborat per Benet Llort.

El vallenc Benet Llort Monguió (1700-1766) ingressà al monestir de Santes Creus d’on, l’any 1740, fou elegit abat. Va ser l’organista del monestir i era reconegut com un expert en música religiosa i un reputat tècnic de la conservació i restauració d’orgues.

El cost de tot plegat va ser de 3.000 lliures que va sufragà la Universitat, a més de posar la fusta. S’hi van afegir dos registres nous, bombardes i gaites, que foren pagats per dos particulars de la ciutat.

L’any 1850 Salvador i Joan-Pau Obradors, orgueners de Manresa, l’afinaren per 270 lliures barcelonines. I l’any 1853 per encàrrec de l’Ajuntament l’arreglà Vicenç Domènec, prevere i orguener, beneficiat de Villalba. En la visita pastoral de 1858 hi consta que “El òrgano és bueno y bien arreglado”.

L’ultima reparació fou per les Decennals de l’any 1931.

A la Comunitat de Preveres de Sant Joan hi havia un capellà beneficiat encarregat de tocar-lo. Un càrrec en el qual excel·liren una bona nòmina de músics al llarg dels segles.

L’orgue va desaparèixer l’any 1936. L’últim dia que es va fer sonar va ser el 21 de juliol. L’endemà era destruït, com la resta de patrimoni de l’església.

Altres orgues de Valls

La mateixa església de Sant Joan, a la capella de la Mare de Déu dels Dolors, hi havia un segon orgue, de dimensions molt més reduïdes. L’orguener Josep Mulet l’adobà el 1803 i cinc anys més tard ho fa Victorí Montells de Tarragona, pel preu de 140 lliures 13 sous 9 diners. El 1825 l’adobà i l’afinà Josep Fargues. Finalment el 1851 se’n feu un de nou per part de l’orguener Joan Puig, pel preu de 282 duros.

Però la resta d’esglésies i convents de la ciutat també tenien el seu orgue. El del convent del Carme tenia 21 registres i dos teclats i mig i com a mínim fins l’any 1931 tenia un beneficiat que n’era l’organista. També tenia beneficiat organista l’església de Sant Antoni. Com el de l’església de Sant Joan, tots ells seran destruïts l’any 1936.